Un dels títols d'aquesta plaga d'estrenes insignificants que estem patint aquest juliol és la nova versió de La última casa a la izquierda, la mítica pel·lícula de terror que Wes Craven va rodar l'any 1972 i que va provocar un calfred arreu del món. Costa d'entendre, francament, aquesta dèria per fer remakes mediocres de títols que han fet història. Bé, sí, és clar, es tracta de pures operacions comercials, però s'agrairia una mica de dignitat professional. No n'hi ha prou que Wes Craven intervingui en la producció com a coartada i que el pressupost i el temps de rodatge siguin superiors, cal trobar també un director que sigui menys impersonal i erràtic que el debutant grec Dennis Iliadis. Força repulsives, per altra banda, les escenes de violència descarnada contra les dones. Bon pretext per recuperar La font de la donzella (Jungfrukällan), de Bergman.