La febre dels remakes que ens arriba de Hollywood s'està convertint en una autèntica plaga, ja que es tracta de productes enganxifosos presentats amb embolcalls de luxe de 25 milions de dòlars. Ara ens ha arribat una versió inútil d'un film excel·lent que Fritz Lang va rodar l'any 1956 amb Dana Andrews i Joan Fontaine. Inútil, perquè no sols no aporta cap element nou a la història sinó que se'n serveix sense escrúpols per acabar construint un pot de fum. Allà on Lang colpejava l'espectador i li obria els ulls sobre la inconsistència d'alguns plantejaments judicials i la fabricació de proves per inculpar persones, en la versió de Peter Hyams tot és vacuïtat, guinyol i pur artifici. Incloent-hi la interpretació de Michael Douglas. La pel·lícula ni tan sols fa justícia al títol: quan acaba, l'espectador no té cap dubte que ha perdut el temps.