Catalunya té plenes competències per aplicar com vulgui la llei antitabac, però no ho fa. No ho fa perquè, com va dir la consellera Marina Geli l'any passat, així s'evita que Catalunya "es distanciï d'Espanya". Seria terrible que Catalunya tingués una legislació diferent de l'espanyola, oi? Algú podria pensar que es tracta de dues nacions diferents i això resulta inadmissible quan es pateix un dèficit de cultura democràtica i s'és un devot de l'Estat nació. Per això el PSOE de Catalunya no legisla, perquè està esperant que ho faci el PSOE d'Espanya. I com que el departament de la senyora Geli no vol ser res més que una delegació del ministeri de Sanitat espanyol, la normativa catalana no existeix. És a dir, que els catalans mantenim una conselleria merament ornamental. Això explica per què totes aquelles notícies relacionades amb la nostra salut tenen habitualment la ministra espanyola Trinidad Jiménez com a protagonista i deixen en un discret segon pla -com correspon als subordinats- la consellera Geli. El problema és que això perjudica greument la salut dels catalans.

Fixem-nos, concretament, en les xifres que aporta la mateixa Geli després que la ministra Jiménez hagi reconegut que la normativa espanyola és ambigua i que no ha assolit la major part dels seus objectius, ja que només un 5% de bars i de restaurants prohibeixen fumar. Segons Geli, gràcies a aquesta mesura -que és ben esquifida-, moren cada any 400 persones menys a Catalunya a causa del tabac. Cosa que fa de bon saber i cal felicitar-se'n. Però aleshores, si això és així, quants milers de morts ens estalviaríem si la senyora Geli, fent ús de les seves competències, fes una normativa molt més restrictiva, com ara la italiana o l'escocesa, i prohibís fumar a tota mena d'establiments públics? Si l'estalvi de morts només depèn de nosaltres, per què hem d'esperar la inoperant legislació espanyola? Per què hem de subordinar la qualitat de vida dels catalans al retard legislatiu espanyol? Són preguntes que no obtenen resposta, perquè la hispanoaddicció és incompatible amb la racionalitat. Catalunya, per voluntat expressa de la senyora Geli i del seu partit, està obligada a no distanciar-se d'Espanya en matèria de salut i a fer que siguin només 400, en lloc de milers, els catalans que salvin la vida cada any. Geli, si volgués, podria fer-ho possible demà mateix. Però no ho farà perquè, com diu Matthew Tree, la hispanoaddicció és una mena de religió. Una religió amb devots molt impenitents.

e-notícies , 31/8/2009