És altament discutible aquest setge que estan portant a terme alguns ajuntaments catalans contra la prostitució amb multes que poden arribar fins a 3.000 euros, tant per a les persones que ofereixen els seus serveis sexuals com per als clients. És discutible, perquè es basa en una nova Ordenança de Convivència que vulnera dràsticament les llibertats públiques en nom d'uns principis morals impropis d'un Estat de dret. El pretext oficial per perseguir la prostitució al carrer, és clar, és el de la seguretat. Una dona que s'ofereixi al peu d'una carretera, afirmen, corre més risc que una dona que ho faci en un prostíbul. Potser sí. Sempre m'ha cridat l'atenció el coratge d'aquestes dones a l'hora de pujar al cotxe d'un desconegut tot exposant-se a qualsevol bestiesa. Però, com afirma el col·lectiu de prostitutes que exerceix al carrer, les condicions de treball en determinats locals s'acosten gairebé a l'esclavatge i prefereixen sacrificar la seguretat a canvi de la llibertat.

Aquesta, tanmateix, no seria la raó principal per oposar-se a les mesures que pretenen prohibir la prostitució. La raó més important és que la norma de l'Ordenança de Convivència és il·legal. És il·legal perquè la prostitució no està tipificada com a delicte en el codi penal i, per tant, ningú no pot ser multat per oferir el seu cos. L'acord econòmic que s'estableixi entre dues persones adultes a l'hora de tenir una relació sexual és cosa seva i la consideració moral que aquest fet mereixi a tercers no pot transcendir mai l'esfera personal. Qui n'estigui en contra té dret a expressar la seva desaprovació, però no a interferir en la lliure decisió d'altri a fer el que vulgui amb el seu cos.

Cal tenir en compte, per altra banda, la hipocresia de la prohibició, ja que amaga una realitat social evident, com ara el fet que la immensa majoria de les dones que exerceixen la prostitució al carrer ho fan per manca de recursos econòmics. Algunes, fins i tot, no sols treballen al carrer, sinó que hi dormen. D'acord amb això és greu que ajuntaments com els de Barcelona i Lleida, que es diuen progressistes, adoptin una mesura tan reaccionària com aquesta. El carrer no és cap propietat privada i aquestes dones -que no alteren la vida de ningú ni vulneren cap dret individual o col·lectiu- tenen el mateix dret que nosaltres a fer-ne ús. És greu, molt greu, que suposats partits d'esquerres hagin adoptat mesures pròpies d'una dictadura segons les quals la policia es guiarà per criteris estètics i tindrà la facultat d'escoltar les converses al carrer i de controlar els gestos i les mirades de les persones que estiguin aturades parlant. I també és molt greu que no hi hagi la més mínima voluntat de solucionar l'exclusió social que pateixen aquestes dones i que l'únic projecte polític per afrontar el problema de fons consisteixi a invisibilitzar-lo.

e-notícies , 3/9/2009