Aquest llibre és una entrevista en profunditat a l'escriptor Víctor Alexandre sobre sis temes clau del seu discurs polític, un discurs expressat en els seus llibres i que l'han convertit en l'autor de referència de l'independentisme català:

• La identitat nacional
• La independència de Catalunya
• L'autoestima dels catalans
• La llengua
• Els Països Catalans
• La Catalunya independent

Amb una transparència i una capacitat didàctica insòlites, Alexandre aporta arguments magistrals per enfortir la nostra autoestima i per ser un poble lliure sense perdre'ns en disquisicions inútils i letals.

Autor: Jordi Sedó · Editorial: Malhivern · ISBN: 978-84-936127-3-3 · Pàgines: 112

"No es pot ser culturalment català sense parlar català, de la mateixa manera que no es pot ser culturalment alemany sense parlar alemany. Puc tenir la nacionalitat alemanya i gaudir dels mateixos drets que la resta de la gent del país, però, per anys que hi visqui, mai no seré culturalment alemany si no parlo alemany. Coneixes algun alemany que no parli alemany? I algun espanyol que no parli espanyol? Doncs, per la mateixa raó, no es pot ser culturalment català sense parlar català."

"Catalunya té  dret a ser tan independent com Espanya, i aquesta independència, si el respecte és mutu, no ha de suposar cap conflicte. El conflicte sorgeix quan una de les parts -Espanya en aquest cas- nega a l'altra el dret que ella s'atorga."

"Mentre no hi hagi la condició jurídica de ciutadà del món, tot aquell que es defineix com a tal, sense renunciar al seu passaport nacional espanyol està en fora de joc. Aquestes persones són com els fills de papà. Diuen que són independents, sí, i tenen casa i cotxe propis, però pagant els pares. No hi ha cap relació entre allò que diuen ser i allò que són en realitat, com els ciutadans del món."

"Cal tenir molt poc amor propi o patir una hispanodependència emocional molt forta per no veure l'odi racista que traspua el clàssic elogi espanyol 'tú no pareces catalán'. Doncs mira, a mi hi ha poques coses que em produeixin més plaer que ser reconegut com a català per un espanyol en el sentit més diàfan del terme. M'encanta encarnar tot allò que Espanya odia: la catalanitat desacomplexada. Quina opinió et mereixeria un blanc que elogiés un negre dient-li "tu no sembles negre"? Doncs bé, la llengua és la nostra pigmentació. La nostra llengua és la prova més evident que nosaltres no som ells."

"Les anades i vingudes de la nostra classe política no són res més que teatre. Fan veure que estan molt enfeinats gestionant el dia a dia per no evidenciar la seva por a anar més lluny en l'emancipació nacional. És així, per tant, com dissimulen, fent-se els ocupats. És com si diguessis que no pots anar a treballar per guanyar-te la vida perquè la neteja diària de la casa t'ho impedeix. I mentrestant va passant el temps, els ingressos no entren i acabes perdent la casa. Aquesta és la situació de Catalunya. Sense horitzó nacional, no hi haurà nació a gestionar."

"Quan un país no és lliure, no hi ha res més prioritari que la llibertat. El debat dretes-esquerres sempre és posterior. Abans de ser d'esquerres o de dretes hem de saber qui som, i això només és possible quan podem decidir per nosaltres mateixos. Hi ha res més galdós que veure dos esclaus barallant-se sobre la seva adscripció social? "Ets un conservador!", diu un. "I tu un roig!", li respon l'altre. L'espectacle és galdós, perquè mai cap d'aquests dos homes serà lliure. No ho seran, perquè posen per davant el seu benestar com a esclaus a la seva llibertat com a éssers humans. I mentre es barallen entre ells, l'amo fa la seva i es frega les mans."

"Que Tarradellas no tingués escrúpols a passar per Madrid abans de retornar a Catalunya no sols diu molt poc d'ell mateix, també estava fixant les regles de joc que marcarien la nostra relació amb Espanya fins avui. Jordi Pujol, per la seva banda, volia modernitzar Espanya i ho va aconseguir. Des d'aquest punt de vista, va triomfar. L'únic problema és que no va preveure que la modernització d'Espanya implicava la degradació de Catalunya."

"Preferim posar un ruc al darrere del cotxe i amb això ja ens sentim realitzats. No ens adonem que el ruc és en si mateix una metàfora de la nostra estupidesa i de la nostra covardia."

"Espanya sap que les seleccions nacionals tenen un doble efecte: cohesionen un país i el projecten internacionalment, i com més es projecta un país més es cohesiona. Per tant, Madrid utilitza l'esport per projectar Espanya i cohesionar els espanyols i, de passada, per invisibilitzar Catalunya i dividir els catalans."

"Tots els referents que ens arriben són espanyols i és en funció d'ells que ens emmirallem amb el món. Pregunta quants catalans han estudiat la història de Catalunya. Pregunta quants nois i noies l'estudien ara. Pregunta quants infants canten les cançons tradicionals catalanes a l'escola. Pregunta, en definitiva, què en saben els catalans del seu passat. Molta gent, si els parles de Roger de Llúria, de Roger de Flor, de Vilamarí, de Villarroel, d'Entença, d'Urgell o de Borrell, pensarà que t'estàs referint als carrers de l'Eixample. És trist, oi? Com pots estimar-te si no saps qui ets?"

"La majoria de mitjans de comunicació catalans són propagadors d'hispanocentrisme. Veuen el món i ens l'expliquen des d'un prisma espanyol. És a dir, que les coses només passen dintre o fora d'Espanya. Tot el que passa a Catalunya o als Països Catalans és Espanya i el que passa a la Catalunya del Nord passa a França. Si els mitjans catalans fossin catalanocèntrics l'increment de l'independentisme creixeria a un ritme tan espectacular com ho ha fet la demografia de Sant Cugat del Vallès en els darrers trenta anys."

"Lliurar a mans espanyolistes el control de les emissores de la Generalitat va ser un error que l'independentisme parlamentari no hauria d'haver comès mai a la vida. És com si una empresa lliurés a la competència el control dels altaveus a través dels quals aquesta última farà campanya per desacreditar-la i després es preguntés per què no ven."

"Si els catalans no fem del català la llengua necessària per viure als Països Catalans ho tenim magre, ja que la gent que arriba procedent d'altres llocs del món només aprendrà català si creu que aquesta llengua cobrirà les seves necessitats. I és lògic, perquè les persones, quan emigrem, no aprenem la llengua del país d'acollida per caprici, sinó per necessitat. I als Països Catalans no és necessari saber català per viure-hi. El nouvingut s'adona de seguida de quina és la llengua forta i de quina és la feble, i qui vol ser feble en aquesta vida?"

"El PSC sap que l'augment de la consciència nacional a Catalunya va en detriment del partit. Sap que un català amb consciència nacional no vota PSC, perquè l'única nació que el PSC té al cap és la nació espanyola. Per això està concentrant esforços en la política de captació de la immigració."

"Si volem que la gent que arriba prengui consciència que aquest país es diu Catalunya, no pas Espanya, hem de començar per ser conseqüents. Abans que la gent que ve de fora, som nosaltres els qui ens hem de creure en el país. Trobo molt covard pretendre que els immigrants hagin de ser més catalanistes que els autòctons. Al final, encara els demanarem que liderin la independència."

"Si la llengua catalana obre quatre portes i l'espanyola les obre totes ja està tot dit. Això per al català és letal. L'hebreu es moria d'inanició fins que Israel va tenir un Estat. A partir d'aquell moment es va convertir en una llengua imprescindible per viure al país i ara té una salut esplèndida. Cal, per tant, que ens mentalitzem que el català ha de ser imprescindible -imprescindible- per viure a Catalunya, perquè tot el que és prescindible desapareix."

"És galdós l'argument que utilitzen els socialistes catalans per intentar frenar l'independentisme. Segons ells, és millor una Catalunya dependent governada per l'esquerra espanyola que no pas una Catalunya independent governada per CiU. És per morir-se de riure. Deixant de banda que ja voldria Espanya tenir una dreta de tall europeu com la nostra -i dic europeu com a sinònim de civilitat-, cal dir que Catalunya té dret a ser independent i a escollir democràticament el seu govern, un govern que Espanya haurà d'acceptar encara que no li agradi de la mateixa manera que nosaltres acceptem els seus governs del PSOE o del PP."

"El bilingüisme, que és meravellós en l'àmbit individual, és impossible en el nacional. En el pla nacional, el bilingüisme és un estat transitori entre dos monolingüismes: l'original i el de substitució. Primer es parla una llengua, després, transitòriament, se'n parlen dues i, tot seguit, es torna a parlar-ne només una. I, doncs, què ha passat? Doncs ha passat que el poble transitòriament bilingüe ha substituït la seva llengua original per la llengua del seu colonitzador."

"Si els catalans que volem Catalunya independent podem viure en una Catalunya subordinada, per què els qui la volen subordinada no han de poder viure en una Catalunya independent?"