Cal felicitar el municipi d'Arenys de Munt per la seva fermesa davant els atacs intimidatoris del govern espanyol i dels col·laboracionistes catalans per impedir la celebració de la consulta que es farà el proper 13 de setembre amb aquesta pregunta: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". El comportament dels arenyencs és una lliçó d'autoestima per a tots aquells catalans que els tremolen les cames davant la possibilitat que Espanya es pugui empipar si no són bons minyons. Espanya s'ha empipat, sí. I què? Espanya intenta utilitzar eines juridicopolítiques per avortar la consulta, sí, és cert. I què? Què ens importa el que puguin dir jutges i polítics espanyols d'esperit totalitari disfressats de demòcrates? Què ens importen les atzagaiades verbals de banderers del nacionalisme espanyol d'esquerres, com ara la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega, el delegat del govern espanyol, Joan Rangel, el portaveu del PSOE de Catalunya, Miquel Iceta, o la consellera de Justícia, Montserrat Tura? Només cal llegir les seves declaracions sobre el tema per petar-se de riure veient la facilitat amb què es pot posar en evidència el dèficit democràtic d'aquesta gent.

De la Vega diu que "l'autodeterminació i la independència no caben a la Constitució"; Rangel demana al consistori arenyenc "respecte a l'Estat de dret" i que no defensi valors "espuris", és a dir falsos o bastards; Iceta afirma que "les lleis [espanyoles] s'han de complir" i qualifica de "deriva radical" el suport de Convergència a la consulta; i Tura, utilitzant el llenguatge amb què els esclavistes nord-americans alliçonaven els captius, ens adverteix que "la llibertat no és el que ens agradaria fer, sinó allò que les lleis ens permeten fer". No hi ha res com tombar l'esquena a aquests predicadors de la submissió per demostrar que la força que aparenten té la solidesa d'un melindro. Per a tots ells, la llibertat d'expressió és il·legítima i il·legal si allò que s'expressa no és coincident amb el pensament nacional dels espanyols. Per això les lleis espanyoles, les que defensen valors espuris, prohibeixen formular preguntes que vagin en contra dels seus interessos imperials, perquè en coneixen la resposta i saben que en ella hi ha la pedra de toc que permet desemmascarar l'absolutisme. Tura, a més, fidel al cinisme que la caracteritza, ens reprova dient-nos que "si a algú no li agraden les lleis, la democràcia permet canviar-les sempre que hi hagi la majoria necessària". És el discurs d'algú que sap que els diputats socialistes a Madrid sempre han votat i votaran en contra dels interessos nacionals de Catalunya i que, d'acord amb la llei espanyola, és aritmèticament impossible que els catalans puguem tenir mai la majoria necessària per canviar res al Congrés d'Espanya. Pel que fa a Iceta, l'home d'un partit que il·legalitza Batasuna però que dóna cobertura legal a la Falange, una formació que ha comès milers de crims contra la humanitat, diu que té dret a concentrar-se a Arenys perquè "és un partit legal i hi ha un dret a la lliure expressió i manifestació". I tot això, naturalment, en connivència amb el conseller d'Interior Joan Saura i amb ICV.

És divertit comprovar amb quina facilitat Arenys de Munt, una població de 8.000 habitants, ha ridiculitzat en quatre dies tot l'aparell polític i jurídic d'un Estat convertint-lo en el millor instrument propagandístic de la consulta i situant-lo en la més incòmoda de les posicions: si es manté passiu demostrarà la seva feblesa i el buit legal de les seves fanfarronades; si hi envia les forces armades provocarà una imatge que donarà la volta al món; i, tant si opta per una cosa com per l'altra, ja no podrà evitar que l'exemple d'Arenys s'escampi com una taca d'oli per tot Catalunya. Gràcies, Arenys de Munt.

e-notícies , 7/9/2009