Entre els Mossos d'Esquadra ha causat un gran rebombori la intenció de la conselleria d'Interior d'obtenir el certificat de qualitat ISO 9001, que ja té la Ertzaintza, i que permetrà avaluar el comportament dels agents en les passes que se segueixen després d'una detenció. Per fer-ho possible, els detinguts hauran d'omplir un formulari en què se'ls preguntarà sobre el tracte que han rebut durant tot el procés a les dependències policials i no es descarta que els advocats també puguin dir-hi la seva. Això, no cal dir-ho, no ha agradat gens al Sindicat Autònom de la Policia (SAP-UGT), que ho ha qualificat de disbarat i ha dit que l'aplicació de la mesura implicarà, a més d'un augment de la burocratització, la conversió dels detinguts en "clients". Talment com si en acabar la seva estada en un hotel, l'establiment els en demanés una avaluació. Afirma el sindicat que hi ha voluntat de controlar políticament la policia i que la mesura d'Interior obre la porta a la possibilitat que el detingut i el seu advocat presentin una denúncia per incompliment del procediment. Consideren, fins i tot, que "no és irracional suposar que la majoria de delinqüents habituals voldran denunciar el policia que n'ha practicat la detenció, amb la inevitable conseqüència legal que els seus companys l'hauran d'imputar en les diligències, i que el jutge l'haurà de processar".

Es comprèn aquesta reacció. Cap policia del món no vol ser controlada. Però una cosa és allò que un vol i una altra la raó que té per defensar-ho, i, francament, les raons dels Mossos d'Esquadra per defugir el control de la societat no s'aguanten per enlloc. D'entrada, els Mossos haurien de recordar que són servidors socials obligats a retre comptes dels seus actes. Ho han de fer perquè és la societat qui els paga el sou i perquè, com a representants de la llei i de l'ordre que són, el seu comportament ha de ser sempre exemplar. Del delinqüent no s'espera aquesta observança, però d'algú que es proclama "autoritat" sí, i l'autoritat no la dóna cap uniforme sinó una conducta conseqüent amb els principis defensats. Altrament, l'autoritat es transforma en autoritarisme i l'autoritarisme legitima la transgressió.

Diuen també els Mossos que la mesura en qüestió "trenca la presumpció d'innocència de l'agent", però no és cert. No ho és per dues raons. Una, perquè mentre un judici no demostri el contrari el detingut també és un presumpte innocent amb els mateixos drets que els agents que l'emmanillen; i dues, perquè, delinqüents o no, totes les persones mantenen intactes els seus drets fonamentals, entre els quals el de no ser sotmeses a maltractaments o a tractes degradants. És just, per tant, que una societat respectuosa amb aquests principis controli escrupolosament aquells que els han de defensar.

Arribats aquí, sembla que els Mossos no s'adonen que és precisament la seva oposició frontal a la mesura allò que més la justifica. ¿No se'ns diu que en un Estat de dret cap innocent de debò no ha de témer res i que és el jutge qui ha dictaminar la versemblança o la falsedat d'una denúncia? Doncs aleshores de què tenen por? La denúncia pot ser falsa, certament, i l'agent imputat, un cop demostrada jurídicament la seva innocència, ha de veure restablert el seu honor. Però, ¿no és aquest el mateix procediment que es veu obligat a seguir tot innocent víctima d'un error policial? Per què un agent de la llei hauria d'estar-ne exempt? La societat la integren persones amb els mateixos drets i deures, tant si porten una gorra al cap com un pírcing a l'orella, i els Mossos d'Esquadra no en són cap excepció. Els Mossos també són persones, és clar que sí. Per això no poden ser diferents dels altres.

e-notícies , 17/9/2009