És una delícia veure la forta ventrellada que ha suposat per a l'espanyolisme català el referèndum independentista d'Arenys de Munt. Tan amics que són ells de la uniformitat, de la submissió, de la dependència i del sotmetiment i resulta que, tot d'una, s'han trobat amb el pas canviat sense saber què fer. Per això, finalment, estan dient tantes atzagaiades. Aquest és el cas de la falange catalana del PSOE. Tots ells, els mateixos que diuen que els votis perquè si no ho fas torna el PP, no tenen escrúpols d'aliar-se amb la dreta espanyola a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per votar en contra de celebrar-hi una consulta com la d'Arenys de Munt. Els vots dels nou regidors de CiU, un d'Esquerra i un de la CUP es van quedar curts el passat 14 de setembre davant d'aquesta nova aliança de l'espanyolisme formada pel PSOE de Catalunya, el PP i ICV.

Aquesta és la grandesa del plebiscit d'Arenys de Munt, haver clarificat el ventall parlamentari obligant els partits a definir-se tot posant cadascú al seu lloc. Les declaracions de José Montilla, defensant la Falange i menyspreant els ciutadans d'Arenys de Munt, així com els insults de la ministra espanyola Carme Chacón, tan militarista ella, comparant una pacífica i democràtica votació a les urnes amb un partit feixista autor de milers de crims contra la humanitat, demostren fins a quin punt aquesta religió anomenada "unitat d'Espanya" és transversal i aplega indistintament camises azules de fibra i camises vermelles d'Armani. No és estrany que algunes veus del Parlament Europeu s'hagin escandalitzat per tan greu comportament; només en les dictadures es prohibeix la democràcia i s'autoritza el feixisme.

Però hi ha moltes altres coses que el plebiscit d'Arenys de Munt ha posat en evidència, i una d'elles és la immensa còlera que produeix en l'espanyolisme la projecció exterior de Catalunya i el ressò internacional dels seus drets nacionals. Centenars de periodistes -nombre que triplicava els representants del brazo en alto incorrupto de Franco- han parlat aquests dies de la manera plàcida i civilitzada amb què Catalunya ha iniciat el procés cap a la seva independència. Això ha fet mal a l'espanyolisme, molt de mal, perquè ha deixat al descobert que el feixisme gaudeix a Espanya de protecció oficial i que és utilitzat, desvergonyidament, com a força de xoc contra un principi bàsic recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans i en el Pacte Internacional dels Drets Civils, que estan per damunt de la Constitució de tots els països que en són signataris, Espanya inclosa: el dret de tots els pobles de la Terra a decidir lliurement el seu destí. El plebiscit d'Arenys de Munt, per tant, ha palesat que la falange catalana del PSOE, com la Falange Española, està en contra d'aquest dret.

e-notícies , 21/9/2009