Cada dia pren més força a Sant Cugat la celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. La iniciativa ha sorgit de la societat civil, a través de la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació, i el ple del consistori decidirà si hi dóna suport. En principi no hi ha d'haver cap problema, atès que CiU hi té majoria absoluta i, si més no la direcció de CDC, ja ha notificat als seus grups municipals que defensarà les consultes sempre que estiguin organitzades per alguna entitat. Aquest punt és important i satisfactori, perquè evitarà que cap força política capitalitzi al carrer allò que no és capaç de defensar al Parlament. De fet, el referèndum d'Arenys de Munt, com els molts que s'estan gestant al país, són precisament fruit del desencís i de la frustració que els nostres representants polítics han generat en l'àmbit dels drets nacionals. Per això, ara que ja han quedat desacreditats els qui menystenien Arenys de Munt dient que la seva consulta era una atzagaiada sense més valor que un simple ball de bastons, ha arribat el moment d'agafar la torxa i situar Sant Cugat en el mapa de la dignitat. La dignitat d'aquells catalans que volen per a Catalunya el mateix estatus que la resta de nacions lliures del món i que no admeten la subordinació com a sistema de vida. Seria imperdonable que les encertades paraules de Lluís Recoder en el seu discurs institucional de la Diada, quan deia que "ens reafirmem en la nostra voluntat de continuar sent un poble, un poble que reclama el que li pertoca: el seu dret inalienable a decidir el seu futur en pau i llibertat", esdevinguessin buides votant en contra del no menys inalienable, pacífic i democràtic dret dels santcugatencs a expressar la seva opinió a través de les urnes. Sant Cugat també farà història.