La probable entrada de Joan Laporta en la política professional, quan abandoni la presidència del FC Barcelona, ha posat molt nerviosos tots els partits, especialment aquells que governen. Aquests nervis, en aparença, provenen del desacomplexament amb què Laporta expressa el seu independentisme tot participant en la capçalera de la manifestació del passat Onze de Setembre sota el lema "Som una nació, volem Estat propi". Jo mateix era pràcticament al seu costat, ens separaven dues o tres persones, i puc donar fe que entre les cinc i les sis de la tarda d'aquell dia, és a dir, els seixanta minuts previs a l'hora en què la manifestació va començar a caminar, la jungla de micròfons i de càmeres que envoltaven Laporta no va parar d'enregistrar les seves paraules i la seva imatge. I és que ara com ara no hi ha cap càrrec a Catalunya -cap- amb més projecció internacional que el de president del FC Barcelona. I això cou. Cou als nacionalistes espanyols que governen el país per gentilesa d'Esquerra i cou als poders fàctics que viuen, en el sentit més literal del terme, de la subordinació de Catalunya a Espanya.

Tanmateix, tot i el rebombori que s'ha creat, no és només aquesta la raó del neguit del poder polític. Allò que veritablement neguiteja aquest poder és la possibilitat que Joan Laporta agafi les regnes de Reagrupament al costat de Joan Carretero i que en les properes eleccions, amb la seva força, escombri el tripartit. Això els té aterrits. Ho està Esquerra, perquè sap que haver-se convertit en la marca blanca del PSOE a Catalunya és una traïció que l'independentisme castigarà severament, i ho està el PSOE català, perquè sap que sempre ha perdut les eleccions al Parlament i que aquesta vegada els seus vots i els d'Esquerra ja no sumaran. Per això tots dos han començat a desplegar l'estratègia d'un complot per neutralitzar Laporta. El PSOE català ho fa a través d'El Periódico, que és el seu full parroquial, publicant noticietes sobre informes que remeten a la cuina goebbelsiana de Toni Bolaño, exdirector de Comunicació de Presidència i home de confiança de José Montilla, amb la intenció de desqualificar el president del Barça com a candidat a presidir el país. I Esquerra, per la seva banda -fent de policia bo-, opta per ensabonar Laporta a veure si pica dient que és un home de "catalanitat indiscutible i desacomplexada" i que estarien encantats de tenir-lo al seu costat.
 
Ambdues línies estratègiques, però, es desacrediten soles. La primera, perquè és germana bessona de la que el PSOE català ha iniciat contra Joan Carretero intentant embrutar el seu nom. I la segona, perquè no té la més mínima credibilitat. Resulta grotesc que les mateixes veus republicanes que durant força temps han blasmat Laporta amb tota mena de desqualificacions personals ara el considerin un candidat ideal per al seu partit. De fet, són les mateixes veus que, només veure que no cau en el parany, tornaran a denigrar-lo. Per sort, però, Joan Laporta ja ha demostrat ser molt més intel·ligent que la direcció d'Esquerra. Mentre ell dirigeix un projecte que ha embadalit el món, la direcció d'Esquerra és la viva imatge d'un vaixell que s'enfonsa.

El Singular Digital , 29/9/2009