"Vibrant" seria la paraula que millor definiria l'acte que va tenir lloc a Sant Cugat el passat 30 de setembre protagonitzat per Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt, i per Xavier Mitjà, membre de la comissió organitzadora de la consulta popular arenyenca sobre la independència. Sembla mentida l'expectació que genera el discurs desinhibit, serè, integrador i optimista de l'emancipació nacional en una societat profundament decebuda per la falta de coratge de la seva classe política. Classe de gestors, n'hauríem de dir. Per això la sala de la casa de Cultura va quedar petita i molta gent va haver de seguir l'acte des del passadís exterior. I és que estem parlant d'unes consultes que avancen com una taca d'oli per Catalunya fins al punt que, segons es calcula, ben aviat seran quatre-cents els municipis que s'hi adheriran. L'estratègia, d'entrada, com van explicar els conferenciants, consisteix a fixar dues dates que equivalguin a dues velocitats, atesa la complexitat de l'organització. Uns municipis faran la consulta el proper més de desembre i d'altres la faran l'abril de l'any vinent. No cal dir que aquestes consultes, pel seu volum i representativitat, seran altament informatives de l'estat d'opinió dels catalans amb relació a la independència. La prova és que certs partits -més enllà d'algun comportament positiu anecdòtic- hi estan oficialment en contra. Cosa que es comprèn, perquè en un tres i no res les urnes desmuntaran el tòpic -alimentat dia a dia amb molta cura per aquestes forces- segons el qual l'independentisme és minoritari. Si ho és, de què tenen por? Les consultes acaben amb l'ambigüitat i obliguen a definir-se en una qüestió que no admet terme mitjà. O s'està a favor o s'està en contra de la independència de Catalunya. O s'està a favor o s'està en contra de la llibertat.