Resulta molt interessant, per bé que gens sorprenent, observar el neguit, la por i la ràbia que la força progressiva de Reagrupament ha desfermat tant al PSOE de Catalunya com a Esquerra. És ben cert que, des de sempre, tots dos han llançat insults i infàmies contra els reagrupats, en general, i contra Joan Carretero, en particular, però la certesa que el Parlament comptarà amb una força no claudicant i enemiga de tripartits espanyolistes després de les eleccions, els està traient de polleguera. Saben que tot té un final i que el seu ja ha arribat. Senzillament, el tripartit no sumarà. És lògic, per tant, que estiguin tan trasbalsats. Tenien el projecte d'emular els seus companys de l'Ajuntament de Barcelona amb trenta-dos anys remenant les cireres del poder i, ves per on, resulta que Reagrupament els ha aixafat la guitarra.

Davant aquest estat de coses, socialistes i republicans han ordenat foc a discreció i tot el seu aparell mediàtic ha començat a disparar a tort i a dret. De vegades el foc prové de Nicaragua i d'altres de Calàbria, però el fabricant de la munició i de l'armament sempre és el mateix. L'armament, llevat d'alguna excepció, es diu El Periódico, que és un diari amb dues redaccions. Una al carrer Consell de Cent, que fa de tapadora, i una altra al carrer Nicaragua, que és la real. La munició, per la seva banda, està feta en sèrie i té noms diversos: Jordi Garcia-Soler, Joan Ferran, Joan Tapia, Enric Marín... Vegem-ne algunes mostres:

• Jordi García-Soler (15/9/2009): "[Joan Carretero] podria ser emparentat políticament, ideològicament i, àdhuc, temperamentalment amb el líder de la Lega Nord italiana, Umberto Bossi: neoliberal extrem, amb posicions sovint xenòfobes si no racistes, ferotgement antiinmigració, proisraelià i antipalestí, a més, és clar, d'independentista. Bossi preconitza la independència de la Padània, el ric nord italià, de la mateixa manera que Carretero aposta per la independència de Catalunya. Umberto Bossi ha arribat a defensar fins i tot l'ús de la força per assolir aquesta independència. Joan Carretero, per sort, per ara no ha arribat a tant. I Joan Laporta 'participa de la manera de pensar de Joan Carretero'".

• Joan Tapia (4/10/2009): "Joan Carretero, líder de Reagrupament: el despropòsit maximalista. [...] El maximalisme crea conflictes. A Europa, el maximalisme nacionalista va provocar dues grans guerres el segle passat i, fa poc, més d'un genocidi als Balcans. I a Espanya va ser ciment de la dictadura de Franco".

• Joan Ferran (4/10/2009): "De venedors de fantasies en coneixem uns quants, de populistes i demagogs també. Alguns pretesos salvadors de la pàtria ens han dut sovint al caos i a la confrontació. A Itàlia Umberto Bossi va iniciar la seva carrera política militant al partit comunista. Després va fundar la Lega Lombarda i més tard va crear la Lega Nord. Aquest histriònic i patètic personatge -somiant en la Padània independent- va afirmar que ‘o hi ha referèndum o hi haurà guerra civil'. Tot sembla indicar que a casa nostra s'està gestant el nostre particular Bossi català [Joan Carretero]".

• Enric Marín (12/10/2009): "Si Carretero insisteix en un discurs populista de traç gruixut a l'estil d'Umberto Bossi podria comprometre les seves opcions".

Com veiem, vingui d'on vingui el foc, ja sigui del PSOE de Catalunya o d'Esquerra, la consigna és netament coincident. Coincident fins i tot amb Ciudadanos:

• Jordi Cañas (5/10/2009): "Joan Carretero és el Bossi català. Una barreja entre Umberto Bossi i Jean-Marie Le Pen".

Potser després de les eleccions, quan es constati que la immensa majoria dels seus votants l'han abandonada, Esquerra farà bé de traslladar les seves oficines a la seu del Partit Socialista. Ara que ja s'ha vist que ambdós partits són exactament el mateix, no té cap sentit que Esquerra mantingui la costosa comèdia de l'edifici del carrer Calàbria. Fins i tot Ciudadanos, atesa l'afinitat, la pot ajudar a fer el trasllat.

e-notícies , 19/10/2009