Hi ha moments a la vida en què resulta inevitable sentir vergonya aliena; són situacions en què el comportament de tercers resulta tan esborronador que no podem evitar experimentar una visible incomoditat. I això és el que vam sentir la immensa majoria de les persones que omplíem la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Cugat el passat 19 d'octubre quan es va votar la moció relativa a la consulta sobre la independència de Catalunya. La votació d'aquesta moció, que va ser aprovada amb el suport de CiU, d'ICV i d'ERC i els vots en contra del PP, és a dir, amb el consens del 75% dels representants de la ciutadania, va tenir una imatge galdosa protagonitzada pel grup socialista. Va ser quan aquesta formació es va negar a votar adduint que respecten la consulta, però que no en comparteixen la finalitat. És a dir, el mateix plantejament que el Partit Popular però amb la diferència que aquest partit no se n'amaga. D'això, però, el Partit Socialista en diu "abstenció passiva". De la vulneració del reglament -que no admet cap més opció que el sí, el no o l'abstenció-, els representants santcugatencs de la formació que lidera José Luis Rodríguez Zapatero, amb José Montilla com a delegat a Catalunya, en diuen "abstenció passiva". Magnífic. I per acabar-ho d'adobar, es van treure de la màniga una moció en defensa de l'Estatut. El mateix Estatut que 48 hores després de ser aprovat pel Parlament va patir un atac en forma de 62 esmenes a càrrec d'aquest mateix partit amb José Montilla al capdavant. Més magnífic encara. La magnificació del cinisme, n'hauríem de dir.

Curiosa, per altra banda, l'excusa de mal pagador del grup socialista per no quedar alineat al costat del Partit Popular, perquè, si el seu respecte per la consulta és tan gran, com és que ni tan sols es digna votar-la? I si, com diu, no la vota perquè no en comparteix la finalitat, quina millor manera d'expressar aquesta opinió que votant-hi en contra o abstenint-s'hi. O és que potser el grup municipal té greus contradiccions que no sap com resoldre i per dissimular-les es veu obligat a vulnerar el reglament? Doncs no, no sembla que es tracti de contradiccions sinó més aviat de vergonya que tothom sàpiga que en aquesta qüestió, com en tantes altres que afecten Catalunya, el Partit Socialista no es diferencia en res del Partit Popular.

Ben mirat, cal patir un dèficit molt gran de cultura democràtica per arribar a menysprear el dret a la llibertat d'expressió dels altres només perquè el pensament d'aquests altres no coincideix amb el nostre. Què és, si no, la democràcia? En democràcia es pot preguntar tot, absolutament tot, ja que és justament per mitjà del vot que expressem la nostra opinió. Es pot tenir una opinió contrària i votar-hi en conseqüència, naturalment que sí, però no es pot estar en contra del dret a consultar aquesta opinió. I això és el que es votava en la moció de Sant Cugat: el dret a consultar l'opinió dels santcugatencs sobre la independència de Catalunya. El passat 19 d'octubre, per tant, el ple de l'Ajuntament va posar en evidència els qui només accepten el joc democràtic quan aquest és favorable als seus interessos.

Cugat.cat , 30/10/2009