Per bé que sóc el portaveu de la Plataforma Santcugatenca per l'Autodeterminació i que aquesta també considera un menyspreu a la ciutadania l'actitud del grup socialista en el darrer ple municipal, quan es va votar la moció per la consulta sobre la independència, la meva opinió aquí és només personal. Em refereixo a la negativa socialista a votar una moció que, com no podia ser de cap altra manera tractant-se de grups amb cultura democràtica, va ser aprovada amb els vots de CiU, d'ICV i d'ERC. El PP, no cal dir-ho, va votar-hi en contra. Tanmateix, va ser un espectacle insòlit i esborronador veure els representants del PSOE català asseguts al ple negant-se a votar. I és que aquest partit, com el Partit Popular i la Falange, està en contra que els catalans expressem la nostra opinió a través de les urnes sobre els drets nacionals de Catalunya. Hi està en contra per raons ideològiques i també perquè la consciència d'aquests drets és antagònica amb els seus interessos electorals. El problema és que, a diferència dels altres, fer-ho explícit li crea mala consciència -la mala consciència és inherent al col·laboracionista amb un bri de remota dignitat- i se sent profundament incòmode alineat amb les formacions nacionalistes espanyoles més abrandades. Per això, en el ple de l'altre dia, es va sentir atrapat en les seves contradiccions. Sabia que tant si votava en contra de la moció com si s'abstenia es posava en evidència i, per evitar-ho, va decidir menysprear tothom, plataforma, ciutadania i col·legues -com encertadament li va retreure el portaveu d'Esquerra, Raül Grangé-, i defugir el seu deure no sols amb el reglament, sinó amb els seus propis votants. Votants socialistes que estan a favor de la consulta perquè tenen més respecte per Catalunya que els seus representants a l'Ajuntament.