Heus aquí un bon exemple de cinema comercial i d’autor, qué és quan l’autor en qüestió, en aquest cas Spike Lee, rep l’encàrrec de fer una pel·lícula per a tots els públics. Quan això es dóna, hi ha tendència a pensar que es tracta d’un producte menor, amb motivacions merament econòmiques, cosa que sovint és certa. Però no sempre. De fet, Plan oculto és una de les millors pel·lícules de Lee. No tan sols ens ofereix una mena de gran angular de la societat nord-americana a través d’un estol de personatges secundaris, també ens diu que l’ambició no és privativa dels qui delinqueixen per satisfer-la sinó de la societat en general. Els escrúpols de consciència serien valors a la baixa i les excuses interiors per justificar comportaments poc ètics a fi de sobreviure un valor a l’alça. Interessant aquest punt de vista, en què bons i dolents es barregen tot desconcertant l’espectador i excel·lent el retrat del canvi de mentalitat que s’ha produït a Nova York després de l'11 de setembre de 2001.