Si, malgrat certes llacunes, l'adaptació de la primera part de la trilogia d'Stieg Larsson oferia un resultat força òptim, aquesta segona, en canvi, no passa de ser un monument al no-res. De fet, hi ha telefilms infinitament millors. Millennium 2 no ofereix cap reflexió sobre la història que narra -la introducció de les màfies de l'est a Suècia- i mostra uns personatges de cartró-pedra que són incapaços de despertar la més mínima emoció en l'espectador. La pel·lícula donarà diners, no cal dir-ho, ja sabem que el fenomen Larsson serà espremut fins a la darrera gota -ara s'està produint una sèrie de sis capítols per a televisió amb material inèdit extret del rodatge per a la pantalla gran-, però l'obra literària en què es basa tenia prou elements per pujar el llistó de l'autoexigència. Malauradament, no ha estat així i el personatge de l'editor de Millennium queda desfornit d'identitat pròpia. Només Noomi Rapace salva els papers, però no n'hi ha prou per justificar dues hores de buidor.