Dirigida per David R. Ellis, autor de títols tan simplistes com Destino final 2, Cellular, Serpientes en el avión i Internados -aquesta última no ha pogut passar d'una distribució en DVD-, i protagonitzada per actors i actrius joves pràcticament desconeguts, El destino final 3D és un producte d'aquells que gairebé ofenen la intel·ligència de l'espectador perquè tot en ells és fum. No hi ha res, absolutament res, al llarg del metratge, que desperti el més mínim interès. La història és ridícula, les situacions inversemblants, la interpretació pèssima, el conjunt grotesc... En una entrevista concedida sobre aquesta pel·lícula, el director va dir que volia que les seves imatges fessin pensar a la gent. Doncs cal reconèixer que, en certa manera, aconsegueix el seu propòsit. Tota persona que les veu pensa i es pregunta: "Què hi faig jo, aquí?"