Aquests dies, des d'aquí mateix, hem parlat de la necessitat que catalans i bascos defensem plegats els nostres drets i hem comentat que malgrat els molts elements idiosincràtics que ens diferencien n'hi ha d'altres de caràcter conjuntural que ens uneixen. Entre aquests últims, el més important és que tant els uns com els altres ens trobem davant d'un mateix enforcall polític. Els governs respectius no sols es troben a les mans d'un mateix partit -el PSOE-, un partit nacionalista espanyol, sinó que l'accés d'aquest partit al poder s'ha produït de manera força tèrbola. Especialment en el cas basc, on s'han il·legalitzat els adversaris incòmodes a fi de convertir la majoria basquista en minoria. I les conseqüències les trobem en el retorn de la Formación del Espíritu Nacional espanyol que Patxi López, lehendakari per tupinada, pretén reinstaurar amb caràcter d'urgència.

Referint-se a l'Estatut de Gernika, el senyor López ha dit que és "l'instrument que garanteix el nostre dret a decidir perquè defineix una Euskadi en la qual hi cabem tots i que respecta la pluralitat d'idees i la diversitat d'identitats de la societat basca, sense divisions fictícies". I ha afegit que ningú no "hauria d'intentar imposar idees o identitats per uniformar el país", atès que el text estatutari permet "viure en una Euskadi sense fronteres". Renoi! El PP i la ultradreta esperpèntica que lidera Rosa Díez no ho haurien expressat millor. Cada ovella amb sa parella, diu el refrany. És a dir, que, segons aquesta gent, el dret de decidir dels bascos consisteix a decidir que no poden decidir més enllà dels límits marcats per l'Estatut d'acord amb la decisió d'una Constitució que no va ser votada per la majoria del poble basc. Déu n'hi do. Crida l'atenció, per altra banda, que el senyor López parli de "pluralitat d'idees", ja que si aquesta pluralitat existís ell, ara mateix, no seria lehendakari. I és que, per ser-ho, el seu partit ha necessitat impedir que bascos lliures, sense cap causa judicial en contra, poguessin erigir-se en partit polític i presentar-se a les urnes. Molt cínica, també, aquesta "pluralitat" que deixa sense representació parlamentària una part de la ciutadania basca. És el mateix cinisme totalitari d'algú que imposa el pensament únic i la identitat espanyola a aquells que no la tenen com a pròpia i que, a més, no la volen. A això -i no pas al dret a l'autodeterminació- se li diu uniformar. Quant al fet que l'esmentat Estatut permet "viure sense fronteres", ja és el súmmum del desvergonyiment en llavis d'un membre del partit que ha posat fronteres fins i tot dintre de la Constitució espanyola. Com és possible "viure sense fronteres", senyor López, si l'article 145 d'aquesta Constitució, en la redacció de la qual va participar el seu partit, posa fronteres entre Euskadi i Navarra i entre Catalunya, el País Valencià i les Illes prohibint la federació de Comunitats Autònomes?

Assolir el govern d'un país mitjançant tupinada és esperpèntic, però governar-lo amb la mentida i la demagògia és estúpid ja que tant l'una com l'altra són la millor garantia que la vida política d'aquest governador serà breu.

e-notícies , 12/11/2009