Força trista, tot i que gens sorprenent, l'actitud del PP i de Fernando Vázquez-Dodero en el ple consistorial de Sant Cugat en què es va votar la moció presentada per Esquerra per reclamar la nul·litat del consell de guerra sumaríssim que va fer assassinar Lluís Companys. Tots els grups municipals van votar-hi a favor menys el grup i el regidor esmentats, que es van abstenir. Segons la portaveu del PP, Berta Rodríguez, la seva abstenció es fonamenta en el fet que "els ajuntaments no són el lloc per abordar aquesta qüestió". I per què no?, caldria preguntar-li. Que no era també el president de tots els santcugatencs, Lluís Companys? Deixant de banda els vincles recordats per ERC entre Companys i Sant Cugat, on està escrit que els grups municipals no tenen dret a pronunciar-se sobre qüestions d'àmbit nacional o internacional? Tot el que passa al planeta ens afecta i no sols tenim el dret de pronunciar-nos-hi, sinó també el deure moral de fer-ho com a ciutadans preocupats per les injustícies socials. I l'assassinat de Lluís Companys no sols va ser una injustícia, també va ser un acte d'escarni contra el nostre país. Franco no va matar Companys perquè fos desafecte al règim, el va matar perquè era el president de Catalunya i perquè escopint sobre el seu cadàver pretenia escopir sobre tots nosaltres. Els populars diran que no tots els catalans eren contraris al règim, i és cert. N'hi havia de franquistes. De fet, encara n'hi ha. Però aquests catalans no es van sentir ni se senten gens ofesos, perquè, com fan el Partit Popular i companyia, negaven i neguen que Catalunya sigui una nació. S'entén, però. Els nacionalistes espanyols són al·lèrgics a la nació catalana perquè el reconeixement de la seva existència redueix la pell de brau a una pell de gripau.