No fa gaire, des d'aquí mateix, parlàvem de la necessitat de sumar esforços entre catalans i bascos tot treballant plegats en la reivindicació dels nostres drets. De la mateixa manera que els catalans no hauríem de restar indiferents quan l'Estat espanyol vulnera els drets democràtics al País Basc, també els bascos haurien d'intentar desenvolupar a casa seva el mateix procés de consultes populars que aquí estem portant a terme en diferents fases. Després de la fase inicial esplèndidament marcada per Arenys de Munt, ara són molts els municipis que estan treballant per celebrar una consulta el proper 13 de desembre i també són molts, potser incloent-hi alguns de les Illes, els que la tenen prevista per als mesos de febrer i abril de l'any vinent. Fins i tot la població gallega d'Arins, a prop de Santiago de Compostel·la, va dur a terme una consulta sobre la independència de Galícia en homenatge a Catalunya. El seu lema de campanya deia: "A Arins com a Arenys: independència". I la pregunta que feien era aquesta: "Vols que Galícia continuï essent una colònia com en els darrers 525 anys o, per contra, vols que a partir d'ara sigui quelcom completament diferent?"

Crec que seria molt interessant que aquests referèndums s'escampessin també com una taca d'oli per Euskal Herria i que, com a Catalunya, comptessin amb observadors internacionals. Es preveu que quan arribi el mes d'abril hauran celebrat la consulta uns 400 municipis catalans, cosa que ha posat molt nerviosos al PSOE i al PP. El president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per exemple, reivindicant l'espanyolitat dels gallecs, ha arribat a afirmar, sense enrojolar-se, que les consultes "s'han de castigar" exactament igual com es faria amb "qualsevol acte il·legal". Malauradament per a ell, tanmateix, el jutjat número 14 del contenciós administratiu de Barcelona ja va determinar que les consultes, sempre que no estiguin organitzades pels Ajuntaments, són perfectament legals.

Potser, atès que aquests referèndums no tenen caràcter vinculant, els municipis bascos amb majoria bascocèntrica pensin que el resultat no compensa el desplegament d'energia que requereixen, però no és cert. Sí que el compensa, i per diverses raons. De moment, diguem-ne tres: una, perquè situa la independència del país en el debat polític i abasta tots els àmbits socials; dos, perquè, en qualitat d'opositors, obliga a PP, PSOE i UPyD a alinear-se al costat de la Falange i els despulla com a nacionalistes espanyols; i tres, perquè destrueix d'una tacada el tòpic espanyolista segons el qual l'independentisme és minoritari. No és aquesta, una bona raó perquè catalans i bascos treballem plegats?

e-notícies , 19/11/2009