Doblatge a l'espanyol, una herència franquista
No cal dir que aquesta llei aixecarà molta polseguera, no només entre els sectors de la distribució i de l'exhibició, que hi estan obertament en contra perquè continuen regint-se per esquemes franquistes i es mostren tan inamovibles com aquell règim, sinó també entre aquells partits, com ara el Partit Popular i el PSOE de Catalunya, que sempre s'han mostrat contraris a la normalització de la llengua catalana i al més petit avenç en la recuperació de l'espai que li pertoca com a llengua pròpia del país. Això complica molt les coses, perquè si s'avancen les eleccions -cosa probable atès l'atzucac polític i financer en què es troba Catalunya- la llei quedarà aturada i el seu destí serà incert. Esperem, per tant, que hi hagi sort i que aquesta llei es faci realitat per dues raons: perquè és vital i perquè és justa. És vital, perquè normalitzarà la presència del català a les pantalles de cinema; i és justa, perquè cal garantir el dret dels catalanoparlants a veure les pel·lícules doblades en la seva llengua. La versió original subtitulada seria la millor solució, però mentre hi hagi doblatge a l'espanyol, hi ha d'haver doblatge al català. Al 50%, naturalment.
Cugat.cat , 27/11/2009