Ken Loach no viu un gran moment creatiu i sembla que el seu cinema ha entrat en una etapa descendent. Per bé que hi ha desigualtats qualitatives entre ells, Loach deixa enrere títols brillants com ara Agenda oculta, Riff-Raff, Plouen pedres, Ladybird Ladybird, Terra i llibertat, Carla's Song, My name is Joe i The Wind That Shakes the Barley -aquesta última va obtenir la Palma d'Or del Festival de Cannes l'any 2006- i sembla inclinar-se per oferir un retrat de la realitat molt més ensucrat que el que hi podem trobar en l'etapa anterior. Amb tot, Buscando a Eric és una pel·lícula amb moments deliciosos, sobretot les escenes de les converses filosòfiques entre els dos erics, Eric Bishop, el carter, i Eric Cantona, l'exjugador del Manchester United. El desenllaç, en canvi, malgrat la innegable simpatia que desperta en l'espectador, resulta massa tou i banal. Exquisida, tanmateix, la interpretació d'Steve Evets sobre el qual recau tot el pes de la història. Un film amable, això sí.